dissabte, 22 de setembre del 2012

Cereals invaders

Hola familia!

No sé exactament per quin motiu, però imagino que us farà il·lusió tenir notícies nostres, però com que fer-ho de manera convencional no és el nostre estil, hem pensat que seria més divertit si us expliquem, de tant en tant, allò que ens sorprèn o ens agrada veure per aquí.

De moment no hem tingut massa temps per veure gaire coses, la veritat és que estem una mica atabalats buscant pis, cosa que no és excessivament fàcil, però seguim buscant sense treva i esperem trobar alguna cosa abans de dimecres.

Però és imprescindible que llegiu la nostra experiència cereàlica. Sí, ho heu llegit bé; els cereals americans mereixen un capítol especial (el primer!) en el nostre relat de l'experiència americana.

Imagineu un passadís de 15-20 metres de llarg amb dues prestatgeries de 2 metres del sostre a terra. ho teniu? ho visualitzeu? d'acord. Doncs ara imagineu-les plenes -de dalt fins a baix- de cereals. podeu pensar que no és res, que no és greu, i que tots els cereals del món no poden ser diferents. Però és mentida! no us imagineu la quantitat de cereals diferents que hi ha al món, i són tots aquí! hi ha cereals de colors, de formes diferents, de tots els gustos del món i de tots els preus i de tot del tot de tot del que us pugueu imaginar. Hi ha cereals de poma, de cirera, de maduixa, quadrats, rodons, en forma d'estrelles, light, amb sucre, sense sucre, amb mel, de colors, de xocolata, en forma de cereal, cereals amb xocolata, amb fruites, sense res, ecològics (caríiiiissims!!) que s'inflen amb la llet, que no s'estoven... ah, i tots de tres, o quatre marques diferents. i si us penseu que els endreçen per marques, mentida! i si us penseu que els endreçen per tipus, mentida altra vegada! això és campi qui pugui, escolti'm!
No vam poder evitar comprar els cereals de colorins... I tenen tan mal gust com sembla.
Sé que no és una gran aventura, però ens hauríeu d'haver vist aturats, completament bloquejats durant deu minuts de rellotge intentant descobrir què volíem comprar per esmorzar, i sobretot, la cara que feia la resta de gent que passejava pel supermercat i ens mirava com si fóssim idiotes. El nostre major consol és saber que molts d'ells moriran sense haver tastat l'oli d'oliva, i això no ho canviaríem per res del món.

Bé, seguirem explicant-vos què fem tan aviat com puguem!

una abraçada!

Oriol i Carlota

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada