Bed & Craigslist (1/3)

Hola familia!

En el darrer post us vam prometre que us explicaríem com és el nostre pis i com ha estat trobar-lo; doncs bé, després de molt pensar-hi i parlar-ne, i com ja veureu, trobar casa ha estat com... com un viatge a Ítaca... i per això hem decidit dividir-ho en tres posts, perquè té tela, el tema...

Aquesta és la primera entrega: 

Hi ha diverses coses que havíem de resoldre per venir a viure aquí durant 3 mesos. Una eren els bitllets d'avió. Una altra els visats (d'estudiant, J1; i exempt de visat, l'ESTA). Una tercera era el lloc on dormir. Evidentment és la que ens ha dut més maldecaps.

Pobres de nosaltres, primer pensàvem que resoldríem l'assumpte de l'habitatge des de Barcelona, per anar sobre segur. Innocents de nosaltres... encara no coneixíem les peculiaritats del mercat immobiliari de Cambridge, localitat contigua a Boston on s'ubiquen el MIT i Harvard, dues de les millors universitats del món. Es tracta d'un municipi relativament petit on es concentren estudiants, professorat i personal d'alt nivell adquisitiu. Per altra banda, l'afluència constant de nous estudiants fa que hi hagi molta més demanda que oferta. I per últim, els edificis residencials no són blocs de pisos, sinó cases unifamiliars (com a gran part de Nord Amèrica) de 4 o 5 habitacions com a molt, fet que fa que trobar un habitatge a menys d'un quilòmetre del centre (en aquest cas el MIT) pugui resultar impossible.

A més a més, tres factors jugaven en contra nostra. Primer, arribàvem a mitjans de setembre, quan ja havia començat el curs i la majoria d'estudiants nous ja havien acaparat totes les ofertes raonables. Segon, només veníem per 3 mesos. Això et descarta automàticament a ulls de qualsevol propietari, ja que amb un mercat tant avantatjós per ells es poden permetre el luxe de rebutjar contractes per menys de 6 mesos. I tercer, la majoria d'ofertes eren habitacions per a una sola persona, no per a dues. Això ens reduïa les possibilitats al mínim, que en l'argot del mercat immobiliari vol dir pagar un preu vergonyosament alt.

Doncs bé, com dèiem, nosaltres intentàvem trobar pis abans d'arribar. I això a Boston significa una cosa: Craigslist! Es tracta d'una web (LA web) on s'anuncien tot tipus de productes de segona mà, entre ells ofertes de pisos per llogar. Ara bé, més que una bonica i endreçada web tipus Segunda Mano o eBay, Craigslist s'assembla al fanal del costat de casa, on hi ha anuncis de massatgistes, pisos, serrallers o pintors. No hi ha cap mena d'odre, ni garantia. Després de 3 mesos revisant-lo de dalt a baix cada setmana, hem arribat a la conclusió que probablement només un 1% de les ofertes val la pena.

xkcd (còmic) sobre craigslist! sembla exagerat, però no ho és tant...

Ens hem trobat de tot. Pisos que valen la pena però que ja estan agafats; gent que, com dèiem, només busca una sola persona i per un any sencer o més; publicitat de webs que intenten atraure visitants despistats... i el nostre preferit: el "professional d'èxit que està de viatge i vol llogar el seu pis". El professional de viatge té un pis meravellós que vol llogar. Com que té una carrera de prestigi (geòleg, neurocirurgià...) no li preocupen els diners, tan sols que algú li cuidi el seu piset cèntric i moblat. Respon de seguida als correus, i entre d'altres perles diu bajanades com que no té ningú que pugui obrir-te la porta i que t'acostis al pis... per veure'l des de fora!!! I si t'agrada, li envies els diners per correu i ell t'enviarà les claus per missatger... Sí, i la gent deu picar, perquè n'hi ha a grapats d'aquestes estafes.

I aquest va ser el nostre primer contacte amb el gran món que és això de trobar pisos en ciutats super-poblades d'estudiants disposats a pagar qualsevol cosa i a ficar-se en el primer forat que troben per tal de ser a prop de la seva facultat....

D'acord, d'acord, i ara direu que el post és una mica depressiu, però aquestes eren les nostres perspectives, fins que....

... continuarà....

una abraçada,

Oriol i Carlota